El centre

El C.E.I.P. Antònia Alzina es troba situat al municipi de Lloret de Vistalegre. Al segle XVIII la població era pròxima als 500 habitants, i ja dins el segle XX culminà un llarg procés de separació municipal de Sineu, que havia començat el segle anterior; fou l’any 1924 i coincidí amb el moment de màxima població de “Llorito” (1200 habitants). Amb la independència de Sineu, s’implantà el topònim de Lloret de Vistalegre. En aquell moment el poble no disposava de cap centre escolar perquè els infants del poble poguessin acudir per ampliar els seus coneixements.

El primer que feren va ser comunicar al Ministeri d’Educació i Cultura la necessitat de la construcció d’un edifici escolar digne al poble. La resposta del MEC no fou esperançadora, ja que els comunicà que era l’ajuntament qui havia d’aportar el solar. Davant la impossibilitat de trobar un solar suficientment gran i, encara menys, comprar-lo, es posaren en contacte amb la “senyora de Paixarí”, dona Antònia Alzina Llabrés, propietària de la finca “Es Tarongers” a Baix de sa Riba. Amb l’ajuda d’alguns veïns del poble i després de moltes reunions aconseguiren la donació d’un quartó (1700 m2) de l’esmentada finca amb la condició de construir-hi les noves escoles del poble. Al setembre de 1980 comunicaren al MEC que ja disposaven d’un solar adient, però la resposta d’aquest va ser que no disposava de fons econòmics a curt període per pagar la construcció de l’edifici.

Davant aquesta situació l’ajuntament es va veure obligat a construir les escoles per no perdre el solar i, a cercar finançament. Demanaren ajudes al Consell General Interinsular, a l’IRYDA i al Govern Civil. Encara que poc tots ens ajudaren, però va sorgir un altre problema: el solar que els havien cedit no era urbanitzable i només hi podien construir un magatzem agrícola. Així que, al primer projecte de les escoles figurà com: “Almacén, planta baja con destino a su adaptación y ubicación de una escuela de EGB”.

S’aprovaren les obres a la sessió plenària de 5 de juny de 1981, amb l’esperança que més endavant es requalificàs el solar i poguessin adaptar el magatzem i reconvertir-lo en “ses escoles”. Les obres de preparació del terreny començaren a l’estiu amb l’ajuda exemplar dels manobres del poble i veïns en general. Quan el MEC s’adonà de l’esforç que havia fet el poble per tenir unes escoles dignes, va decidir ajudar i va reformar el projecte que tenien de magatzem i el va adaptar perquè servís com a edifici escolar.

Dia 12 de novembre de 1981 començà la construcció de l’edifici escolar, el qual fou inaugurat el 10 de gener de 1982, amb la presència dels veïns del poble i la directora provincial del MEC, Maria Paz Villalba, entre altres autoritats.

El curs començà en dos cicles on es feia 1r i 2n junts i 3r i 4t d’EGB amb uns 33 alumnes en tot el centre; i no va ser fins al curs 1984-85 on aquest centre acollí tots els cursos fins a 8è d’EGB i ja comptava amb 53 alumnes inscrits aquell any.

Al passat 2009, s’aprovà l’ampliació del centre i la construcció d’una escoleta per nins de 0 a 2 anys annexa al centre, gràcies a l’aportació feta per la Conselleria d’Educació i Cultura i per part del Govern de les Illes Balears.

Aquest projecte ha dotat a l’escola de Lloret amb una aula de psicomotricitat, biblioteca, espais comuns i equipaments informàtics per als alumnes, a més d’ un edifici annex amb 3 aules per a la guarderia i 3 aules pels alumnes d’educació infantil. Amb aquesta remodelació del centre han pogut aconseguir que els nins del poble puguin estar des de la guarderia, passant per l’educació infantil fins al finalitzar l’educació primària en l’escola pública del poble.